El Consorci Sanitari de Barcelona

El 28 de desembre de 1987, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona van subscriure un conveni en virtut del qual s’establiren les bases per a l’organització dels serveis sanitaris de la ciutat de Barcelona, s’acordava la constitució d’un ens consorcial per dirigir i coordinar la gestió dels centres sanitaris de la ciutat, al temps que es preveia l’adscripció al referit consorci dels serveis sanitaris de l’Ajuntament de Barcelona. Fruit d’aquest conveni s’articulava la participació de l’Ajuntament de Barcelona en l’organització dels serveis sanitaris a la ciutat de Barcelona, atenent a les previsions de la Llei General de Sanitat (1986) i a la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya (1987).

A l’empara de l’esmentat conveni es creà el Consorci d’Hospitals de Barcelona, previ l’Acord del Govern de la Generalitat de Catalunya de 14 de novembre de 1988 i de l’Acord del Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona de 25 d’octubre de 1988, havent-se donat publicitat als seus estatuts mitjançant l’Ordre del Departament de Sanitat i Seguretat Social de 31 de gener de 1989 (DOGC núm. 1108, de 17-2-1989). La primera Junta General, prèvia la designació dels representants de les dues administracions consorciades (6 per la Generalitat de Catalunya i 4 per l’Ajuntament de Barcelona), va tenir lloc el 20 de juliol de 1989, sota la presidència de l’Honorable Sr. Xavier Trias i Vidal de Llobatera, havent-se designat com a vicepresident l’Il·lm Sr. Joan Clos i Matheu.

Quasi en paral·lel a la constitució del Consorci, es produïa l’adscripció de l’Institut Municipal d’Assistència Sanitària (IMAS), organisme autònom creat per l’Ajuntament de Barcelona l’any 1983, que gestiona, entre d’altres, l’Hospital del Mar i l’Hospital de l’Esperança, passant a exercir el Consorci les funcions de tutela que fins al 1989 exercia l’Ajuntament de Barcelona, donant així compliment a la tercera de les previsions del Conveni de 28 de desembre de 1988 (adscripció al Consorci dels serveis sanitaris municipals) i avançant-se al que després (1990) establiria la Llei d’ordenació sanitària de Catalunya (LOSC).

Un any més tard (1991) es produeix l’adscripció al Consorci de l’Institut de Prestacions d’Assistència Mèdica al Personal Municipal (PAMEM), organisme autònom creat per l’Ajuntament de Barcelona l’any 1987 per a la gestió dels serveis assistencials als funcionaris de l’Ajuntament de Barcelona, passant a exercir el Consorci les funcions de tutela que fins llavors ostentava l’Ajuntament, tot preveient-se en els nous estatuts la gestió d’altres col·lectius i que es materialitzaria més tard amb la gestió de les ABS Barceloneta (1A) i Vila Olímpica (10 A) per encàrrec del CatSalut.

Precisament l’aprovació de la LOSC va motivar la primera modificació estatutària i el canvi en la denominació per l’actual (Consorci Sanitari de Barcelona), incorporant entre les finalitats del CSB l’atenció primària de salut i l’atenció sociosanitària i psiquiàtrica, tal com es reflecteix en els estatuts als quals es donà publicitat mitjançant l’Ordre del Departament de Sanitat i Seguretat Social de 7 d’agost de 1992 (DOGC núm. 1634, de 19-8-1992). En aquest mateix any (1992) es produeix l’adscripció al CSB, als efectes de tutela sanitària, de la Fundació de Gestió Sanitària de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, prèvia la incorporació de la Generalitat, com a patró, en la Molt Il·lustre Administració (MIA).

L’any 1995 es modifica parcialment la LOSC (Llei 11/1995, de 29 de setembre) i s’adscriu funcionament al CatSalut el CSB el qual passa a assumir, pel que fa a la ciutat de Barcelona, les funcions de regió sanitària. Aquesta previsió legal és objecte d’un desplegament reglamentari (Decret 74/1997, de 18 de març; DOGC 2357, de 24-3-1997) i d’una nova modificació estatutària a la qual se li dóna publicitat a través de l’Ordre del Departament de Sanitat i Seguretat Social de 14 d’abril de 1997 (DOGC núm. 2380, de 28-4-1997). Fruit de les modificacions esmentades, la Junta General del CSB, a més de les funcions que ja ostentava, passa a exercir les que la LOSC atribueix al Consell de Direcció de les regions sanitàries del CatSalut, en l’àmbit de la ciutat de Barcelona, i es produeixen les delegacions en favor del CSB per part del Departament de Sanitat i Seguretat Social i del propi CatSalut, en matèria d’adscripció d’especialitats mèdiques als centres inclosos en la XHUP, delimitació territorial de les àrees bàsiques de salut, i d’ordenació i planificació sanitària, sociosanitària i de salut pública (vegeu els apartats 7 a 11 de la Normativa).

En el decurs de 1996, el CSB crea l’empresa “Servei Coordinador d’Urgències de Barcelona, SA” (SCUBSA-061), com a societat anònima amb capital íntegrament del CSB (accionista únic), transformant el servei que des de 1990 gestionava el CSB, per fusió del SEU i SAMU, en un ens dotat de personalitat jurídica pròpia, que està concertat amb el CatSalut (vegeu l’apartat 12 de la Normativa).

Dos anys més tard (1998) el Parlament de Catalunya aprova la Carta Municipal de Barcelona (Llei 22/1998, de 30 de desembre) que configura el CSB com a consorci legal, entre la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, al temps que confereix un mandat exprés al CSB de crear un ens personalitzat de salut pública (vegeu l’apartat 3 de la Normativa).

L’adequació a les previsions de la Carta Municipal de Barcelona comporta una nova modificació estatutària que es materialitza en el Decret 215/2002, d’1 d’agost (DOGC 3694, de 7-8-2002) i la creació de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), com a organisme autònom del CSB, amb la finalitat de dirigir i gestionar els centres i serveis de salut pública de la ciutat de Barcelona, i a la qual s’han integrat els serveis i recursos de l’Institut Municipal de Salut Pública de l’Ajuntament de Barcelona i se li han adscrit també per part de la Generalitat de Catalunya part dels serveis i recursos de la Delegació Territorial a Barcelona del Departament de Sanitat i Seguretat Social (vegeu l’apartat 13 de la Normativa).

Com a conseqüència de la modificació dels Estatuts del CSB, s’ha procedit a l’adequació dels estatuts de l’IMAS i del PAMEM (vegeu els apartats 14 i 15 de la Normativa).

En el decurs de 2003, s’han subscrit amb les diferents entitats titulars dels centres Hospital Clínic, Hospital Sant Rafael, Hospital del Sagrat Cor, Hospital Dos de Maig, Clínica Plató i Hospital Sant Joan de Déu els corresponents protocols d’adscripció al CSB, als efectes de coordinació del dispositiu sanitari públic de la ciutat de Barcelona, mitjançant la Corporació Sanitària de Barcelona (òrgan instrumental de coordinació de les entitats creades i adscrites al CSB).

Amb ocasió de la reordenació territorial del CatSalut, duta a terme pel Decret 105/2005, de 31 de maig, s'ha creat la Regió Sanitària Barcelona amb un àmbit de referència que comprèn 164 municipis de les comarques del Barcelonès, el Baix Llobregat, el Vallès Occidental, el Maresme i l'Alt Penedès, la qual cosa ha comportat que si bé territorialment la ciutat de Barcelona ha passat a integrar-se en l'àmbit de la Regió Sanitària Barcelona (RSB) (http://www10.gencat.cat/catsalut/rsb/) , l'ens que a la ciutat de Barcelona continua exercint les funcions de regió sanitària és el CSB, això sí, en el marc de la nova delimitació territorial de l'RSB, tal com prescriu la disposició addicional segona del Decret 105/2005, de 31 de maig .

IMPRIMIR